ESPASMES D’AMOR (Havanera)
Quan danses al palmerar
Quan danses al palmerar
i em beses a les galtes
sento espasmes d’amor
i dolces frissances.
El déu de les aigües
es menja les hores
filles del temps
i es posa la túnica
fresca de l’aire.
Quan danses al palmerar
i em beses a les galtes
sento espasmes d’amor
i dolces frissances.
La lluna s’ha posat un barret
de gassa fina;
a l’altra banda del mar
el sol s’ha fet el nus
de la corbata.
Quan danses al palmerar
i em beses a les galtes
sento espasmes d’amor
i dolces frissances.
La lluna, presumida,
dóna voltes
i el sol mai no l’atrapa.
En l’univers sonor
d’una petxina
escolto cançons del mar
i segueixo endavant
amb cançons de petxines
i cavallets de mar.
Quan danses al palmerar
i em beses a les galtes
sento espasmes d’amor
i dolces frissances.
La lluna s’ha despullat
i ha encès una nit de màgia.
Amb suau negligé de núvols
s’ha tirat de cap a l’aigua
i s’ha trencat, folla d’amor,
en mirallets de llum clara.
S’abranda l’amor
quan has partit, estimada;
només en resta el record
i et canto una nova albada
ava mb paraules a llavis closos
entre onada i onada.
Surt el sol alegre i canta,
em mira picant l’ullet
i es vessa a la mar blava .
Tot bevent tragos de rom
Tot bevent tragos de rom
t’enyoro de matinada
i recordo el teu cos lleuger
quan danses al palmerar
i em beses a les galtes.
VELES I VENTS
Sóc trist navegant perdut
sobre un mar que ens amaga
enmig de veles i vents
gestes de glòries passades
de quan els peixos portaven
bandera amb quatre barres.
Solco onades sense rumb,
la meva sang és salada,
tinc la pell feta de trossos
de cel i de lluna clara
i debades cerco aquells
lladregots de mala mare
que una nit mentre dormia
robaren la meva pàtria.
He perdut la meva vida
en un mas sense esperwança
dalt d’un erm i tou pujol
tot ple d’ombres i frissança
on no hi toca mai el sol.
Quan mori, tinc nova estança
on esventar-hi les cendres
ran de la ratlla de França
mentre bufi el mestral
i volant sense recança
recobrar la llibertat.
VENTS D’AMOR
Tu ets dolça marinada
i jo terralet ansiós
en el bressol de les ones
esperant el teu amor.
Dansarem i ens gronxarem
amb petons de lluna plena
i carícies i abraçades
i flonjor de nit serena.
Ens colgarem sota de l’aigua
i fugirem de la vida
amb cent ales de mar blava
per camins d’escuma fina.
Barrejarem la mirada
amb estels de llum eterna
i escoltarem aigua endins
càntics salats de sirena.
Tu ets dolça marinada
i jo terralet ansiós
en el bressol de les ones
esperant el teu amor.
Apagarem el ressò
de tempestes i galernes
amb cortines per teló
teixides amb algues tendres.
Com vaixells a la deriva
en els solcs de les onades,
ens deixarem emportar
tot ballant una sardana.
Ens fondrem en mil petons
amb perfums de romaní
i partirem cel amunt
per tornar de bon matí
Tu ets dolça marinada
i jo terralet ansiós
en el bressol de les ones
esperant el teu amor.
TINC UNA PÀTRIA que PLORA
Tinc una pàtria que plora
i que ve d’un difús miratge
escrit amb l’eco llunyà
de glòries passades,
rosegons d’ahir perduts.
El record que en resta ara
és la més negra i trista
de les desesperances.
gresol que fou de grans gestes,
la meva pàtria ufana
tristament s’està morint
ara just a bell trenc d’alba,
i febrosa la mirada.
Pàtria a tots oberta
estimulava sentiments
tot dient fines paraules
de sincera plenitud
tothora hospitalàries
mentre el lleó de l’estepa
mentre el lleó de l’estepa
feroç i atent s’atansava
promulgant sòrdides lleis
per la força alterades
amb llargues urpes de mort
i dolces falses rialles.
La dolça pàtria que plora
té pupil·les de maragda.
La meva pàtria espera
poder ser alliberada.
El temps i la mort es miren
i esclaten grans rialles.
La meva pàtria petita
reinventa enamorada
noves terres de llibertat,
cels blaus d’alta volada
i amb passions de reconquesta
nous paradisos encara.
La meva pàtria plorosa
revifa les esperances.
La meva pàtria s’enyora,
La meva pàtria s’enyora,
somia i és viva encara.
