COLORS a l’amic Fidel
Reduït al silenci, el món esclata
pels porus dels colors. No hi ha cap veu
més clara que aquest blanc, ni més antiga;
més llampant que aquest verd, ni més intensa.
Esclata el món i dòcilment esclaten
les formes, una a una, com bombolles.
D’ara endavant, per un estrany prodigi,
no hi haurà terra sense el teu arbitri.
I engendraràs, en el color, la forma
d’aquest món nou, no pol·luït encara,
d’aquest món teu, que sobreviu la inútil
lenta agonia d’un món en desfeta,
si a cada pinzellada et jugues tota
la vida i la saps perdre, fidelíssim
al món que tens al fons de la mirada.
Miquel Martí i Pol, Setembre 1973
FIDEL BOFILL, la vida en clau de bellesa
Amb els seus tons vibrants, les seves invitacions a la passejada, les seves fragàncies sentides i preservades, la pintura de Fidel Bofill embelleix la vida. Mèrit inusual en aquests temps d’obscuritat. De tant en tant, aquesta unitat, aquesta comprensió tan estesa, quasi musical, ens descansa de certs laberints moderns. I aquesta natura emocionada, plena de tons vigorosos, de xarxes, de gronxaments, irrigada per una frescor continuada, ens ensenya els seus secrets, motiu abstracte o pura figuració, un moviment hi roman, que creix, que s’anima i es multiplica fins a fer derivar la mirada com davant de formacions de núvols. I aquest qui sap captar I transmetre aquest gran missatge a cor obert, qui ens fa participar de la seva expansió és ben hàbil en l’art de revelar. Veure és sempre una manera de renéixer i, aquesta naixença recomençada, Fidel Bofill ens la proposa a cada tela. Aleshores, diguem que ell no és pas el mal vidrier del poema i que per haver assolit aquest punt d’on parteix la irradiació i la llum, aquest guspireig disseminat, ell ens dóna això que tots esperem: la vida en clau de bellesa.
Erik Levergois, París 1990
SENSUALITAT PACIFICADA
Quina sensualitat en l’univers d’en Fidel Bofill! Una sensualitat portada per unes ganes terribles de perfecció, transportada pel desig amorós, enduta per la set d’allò que li es desconegut i deportada per la irracionalitat de l’impuls creatiu. Tot i així, en l’extrem límit del seu recorregut i quan semblava ser condemnada definitivament a l’exili, heus ací que la sensualitat desbordant d’en Bofill és absolta dels seus pecats de joventut pels fruits de la seva maduresa, esdevé pacificada per l’ordre que ella mateixa posa dins del seu propi caos, assossegada per la mestria del seu deliri, equilibrada per la renúncia i per la meditació, és harmonitzada per l’evolució de les seves melodies i reconciliada, al cap i a la fi, amb ella mateixa.
Le Courrier des Galleries - París
EL SENY I LA RAUXA
No hi ha espectacle més prodigiós que la carrera d’un artista. La vida del pintor, al contrari que la vida de l’home, que és una cursa cap a la decadència, es recompleix i es perfecciona a mesura que avancen els anys. Tiziano, Goya, Picasso i molts d’altres visqueren ascendentment. A més a més, hi ha en la vida del pintor la fascinació del canvi, el fantàstic canvi de la seva evolució creadora. Canviar, per al pintor, no és llençar de sí una manera per apropiar-se d’una altra; canviar és completar-se, aprofitar tot allò que d’aprofitable tingui una etapa per, des d’ella, revalidar-se en una de nova.
Aquesta revalidació -revivificació- és sempre present en Fidel Bofill, el pintor que tots coneixem prou bé, Contemplarem l’obra assenyada de l’artista, nascuda fa anys a la nostra terra, que ha estat per a ell una referència permanent: la Plana de Vic, de terres descolorides i de llums apagades i esmorteïdes. De terres de margues i llicorelles, de vent prim i de boires humides i persistents; de turons onejants i pujols alterosos que l’encerclen ; de petits promontoris que van creixent en rodona, cap al Montseny i cap al Cabrerès, cap al feréstec massís de les Guilleries i a redós dels grans Pirineus. Aquí el seny pictòric de l’artista es referma. Després es rebel·la buscant nous indrets, deixant-se per portar per l’arrauxament.
Ho veurem en les seves “Follies de Sau”, en els seus paisatges urbans de les grans urbs del món i en els seus dibuixos i quadres de tavernes gregues, en ardorosos i abrandats temes de sessions de jazz a New Orleans. I és més, en les seves tauromàquies , autèntics cordovans amb tot el rigor tècnic, emprant pell de brau, i tremp a l’ou sobre full d’or. Després, retrobarem seny i rauxa en el els seus paisatges grecs, de les Cíclades calmoses i lluminoses i en la força del paisatge de l’illa de Creta, on ha residit molts anys.
Seny i rauxa entre la Catalunya interior i la Grècia dels déus. Paisatges nascuts enmig de les boires de la plana o sota l’ombra de l’olivera.
A. M. Campoy
